L'ansietat és una de les consultes més freqüents en psicologia infanto-juvenil. I, paradoxalment, una de les menys reconegudes pels pares. Perquè l'ansietat en nens no sempre sembla ansietat.

Com es manifesta l'ansietat en la infància

Un nen ansiós no sempre diurà "tinc por" o "estic preocupat". Sovint, el que els pares veuen és mal de panxa recurrent sense causa mèdica, malsons freqüents, resistència a anar a l'escola, crises de plor per coses aparentment petites o una irritabilitat que desborda.

En adolescents, els signes canvien: aïllament social, caiguda del rendiment acadèmic, insomni, queixes físiques (cefalees, tensions musculars) o una preocupació excessiva per com els veuen els altres.

Ansietat normal versus ansietat que necessita atenció

Totes les persones, inclosos els nens, experimenten ansietat. És una resposta adaptativa i necessària. El problema apareix quan l'ansietat és desproporcionada respecte a la situació, persista en el temps o comenci a limitar la vida del nen: evita activitats que abans feia, deixa d'anar a classe, no pot dormir sol, no pot separar-se dels pares.

Un criteri útil: si l'ansietat interfereix en la rutina diària del nen o de la família de forma persistent (més de dues o tres setmanes), val la pena consultar amb un professional.

Factors que influeixen

L'ansietat infantil té múltiples causes. El temperament del nen hi juga un paper important: alguns nens neixen amb una sensibilitat més alta al malestar. Però també influeix l'entorn: clima familiar tensat, canvis vitals (divorci, canvi d'escola, mort d'un familiar), pressió acadèmica o experiències socials difícils com l'assetjament escolar.

Sovint no hi ha una causa única. L'ansietat s'entén millor com el resultat d'una interacció entre la biologia del nen i les seves experiències vitals.

Com poden ajudar els pares

El primer i més important és no minimitzar el que sent el nen. Frases com "no és per tant" o "ets gran per tenir por" no ajuden — al contrari, reforcen la idea que allò que sent és "dolent" o "exagerat". El nen necessita sentir que el que li passa és comprensible i que no està sol.

Alguns recursos útils des de casa: mantenir rutines estables (el previsible genera seguretat), validar les emocions sense reforçar l'evitació, i modelar una actitud serena davant les situacions que generen ansietat. Si el nen veu que els pares també s'angoixen intensament davant dels mateixos estímuls, és més probable que aprengui aquella resposta.

Quan cal buscar ajuda professional

Quan l'ansietat interfereix de forma significativa en la vida del nen o de la família, el recurs més eficaç és la teràpia psicològica. Les tècniques cognitivo-conductuals adaptades a la infància (exposició gradual, reestructuració cognitiva, tècniques de relaxació i respiració) compten amb una sòlida evidència científica i acostumen a donar resultats en un nombre de sessions relativament limitat.

La implicació dels pares en el procés és fonamental. La teràpia infantil no funciona en una cambra estanca: el que s'aprèn a consulta s'ha de poder practicar i consolidar a casa.

¿El teu fill o filla podria tenir ansietat?

Contacta'ns per a una primera orientació. T'ajudem a entendre el que li passa i valorem si cal iniciar un procés terapèutic.

Demanar cita

Aquest article té finalitat divulgativa i no substitueix l'avaluació ni el tractament per part d'un professional de la salut mental. Si tens dubtes sobre el benestar del teu fill o filla, consulta amb un psicòleg col·legiat.